1. Sistemes educatius
♦ Sistema educatiu francès:
Al acabar el batxillerat els estudiants tenen la possibilitat de treballar, evidentment, d’entrar en universitats públiques o universitats privades.
A partir d’aquí és quan pots començar a treballar o començar els estudis no obligatoris que equivalen al batxillerat i els cicles formatius del nostre sistema educatiu.
Dins del batxillerat hi ha dues subdivisions per entrar a la universitat o a escoles tècniques o universitàries. Hi ha un altre model de batxillerat per entrar a la universitat. En tots els casos s’acaben aquests estudis amb 18 anys. Sempre hi ha excepcions com en Tim, el company d’en Carles que amb 21 anys encara havia d’acabar el batxillerat.
Només es pot accedir a la universitat via el batxillerat anomenat “Gimnasium”, l’altre tipus de batxillerat només et permet entrar a escoles universitàries.
2. Reportatge de l’institut alemany Heinrich-Heine
El que hem de destacar per començar aquesta petita redacció és la grandesa de l’institut alemany el qual vam visitar. Tot i que l’institut era enorme respecte les seves dimensions cal dir que està format per 3 escoles: la “Heinrich-Heine”, escola de comprensió; l’escola “Anne-Franch” de gramàtica i una tercera escola nocturna. L’edifici està distribuït com tots els instituts que he vist fins ara: una planta baixa amb els cursos inferiors i una primera planta amb els cursos superiors. No cal ser alemany per comprendre la distribució de l’edifici perquè el silenci de les plantes de dalt contrastava amb el xivarri que feien els nois de la planta baixa. Més o menys el que passa al nostre institut quan passes per l’edifici vermell o el blau.
Les aules de l’institut eren semblants al nostre pel que fa al material però no a distribució dels pupitres. Vam notar una certa confiança entre professors i alumnes que aquí no existeix per varies raons. Primer de tot i sortint del tema en aquest institut es podia beure qualsevol cosa durant la classe, això demostra aquesta confiança i llibertat del professorat als alumnes. Una altre raó per la qual em fa pensar això és que els pupitres estaven estranyament mal distribuïts. Però perquè necessiten organitzar els pupitres de manera tan perfecte com es fa al Vil·la Romana si Alemanya és una potencia d’Europa? Tornant al tema, no cal dir res més de les aules perquè la resta s’assembla al que tenim nosaltres.
Ens van portar a visitar les aules d’informàtica, els tallers de fusta i tecnologia, l’aula de cuina...
Aquest institut té tres aules d’informàtica, unes més grans que altres, però en té tres com nosaltres. Respecte a les aules de tecnologia i els tallers són iguals que aquí, de fet, aquí les màquines utilitzades estan molt més avançades que allà. Estem comparant una escola alemanya i una altre de catalana i en el fons això compara els dos sistemes educatius i a molt estirar dos països. Tenim moltes coses a envejar del alemanys: la indústria, les qualitats de vida, la renta per càpita... Però de fusteria segurament encara els hi portem avantatja i més si l’escola catalana és a La Garriga.
També hem de destacar una aula de cuina, pel que vam entendre la gent que no dedica gaire temps a l’estudi podia triar un crèdit variable de cuina i aprenien a cuinar, evidentment. Respecte al gimnàs i els laboratoris no crec que siguin gaire diferents als nostres, tot i que no ens els van ensenyar.
Efectivament l’alumnat alemany és multicultural, sobretot de procedència turca. Cal dir que la població turca forma la minoria més gran de la societat alemanya.
Abans de seguir parlant dels estudiants de l’institut d’Aachen ens agradaria explicar ràpidament una experiència que vam tenir mentre treballàvem al menjador i se’ns van acostar dues noies. Una d’elles era alemanya i l’altre d’un país centreafricà. La alemanya parlava alemany, anglès i molt poc espanyol però el que ens va impressionar va ser l’altre noia que es dirigia als francesos amb francès, a nosaltres amb espanyol i si no se’n sortia recorria al anglès, però ens va explicar que parlava alemany i l’idioma del seu país d’origen. Ja diuen que els centreeuropeus tenen facilitat per aprendre idiomes, nosaltres ho podem confirmar perquè com ella n’hi havia més.
L’horari escolar d’allà és molt diferent del d’aquí, fan 50 minuts de classe i tenen 10 minuts per canviar d’una aula a l’altra. A més a més, els de batxillerat, al escollir ells les assignatures, tenen hores entre mig per poder fer deures i cada dia pot ser que comencin a una hora diferent.
Finalment deixem algunes fotografies de l’institut:
3. Estada amb les famílies
Laura Crosas:
En general tots vam fer les mateixes activitats, a més com ja no n’hi havia de planejades els alemanys amb els que estàvem es trobaven i sortíem tots junts. Els horaris, des del meu punt de vista, són bastant semblants als nostres, però cal esmentar que no tenen una hora fixa per a dinar, sinó que mengen quan tenen gana. Hi ha dies que sopen a les 5 o d’altres a les 7. El menjar si que és força diferent, cuinen amb molta mantega i solen ser àpats potents, però val a dir molt bons. També tenen molt la costum de freqüentar a llocs com el “McDonald’s” o el “Dunkin Donuts”. La casa on jo estava, es trobava cap al nord de la ciutat, a una urbanització, era un pis no molt gran però molt bonic, era molt semblant a la casa i als pisos d’aquí. També fan reciclatge, un cubell pel plàstic, un altre per l’orgànic, un altre pel paper, etc. Per acabar, cal dir que amb la família que jo vaig passar els dies, era molt oberta i amable i ens vam entendre prou bé en anglès. La veritat és que tota la gent que vam conèixer allà va ser d’allò més encantadora.
Laura i Nina
Carles Ciurans:
Si haig de resumir la meva opinió sobre la meva estada amb la família d’en Tim diria que en tres dies em vaig sentir com un rei, la qual cosa va provocar que m’oblidés totalment del que tenia a Catalunya, és a dir, la meva família. Comprenc que soni un pèl malament però en 3 dies no hi ha temps per enyorar. Els pares d’en Tim , el meu company d’estada a Alemanya em tractaven com un fill més i encara me’n recordo la Christine, la mare d’en Tim l’últim dia: “Et trobaré a faltar molt, perquè has set durant 3 dies com un altre fill per nosaltres”. No sé si ho deia simplement per a quedar bé, però em va agradar que m’ho digués.
No puc exposar els horaris dels menjars que teníem perquè en aquella família no seguien horaris per menjar, es menjava quan la mare el preparava. El que puc dir és que per a esmorzar em posaven una plata al davant plena dels famosos “gofres” de les xurreries, els hi posava nata i xocolata, amb un cafè amb llet i aquell era el meu esmorzar. Com que jo vivia a un poble d’Holanda, en Tim no volia que marxés d’aquest país sense provar el “fast food” holandès basat en croquetes, llibrets i patates fregides de pèssima qualitat. La casa en la qual jo dormia era molt agradable, tota ella recoberta de parquet. Tot i així era una casa molt petita i al mateix temps molt alta. Respecte a la connexió a Internet jo podia connectar-me quan volia des del portàtil del Tim. A la meva família no vaig veure que reciclessin cap dels tres dies i tampoc crec que reciclin mai perquè no vaig veure ni tan sols el cubell d’escombraries orgàniques. Ja per acabar parlaré una mica dels pares. Eren molt bona gent, em cuidaven com un altre membre de la família i fins i tot vam anar a passar un dia en “família” a Maastricht.