Com cada any, l’institut treballa dins del projecte Comenius, juntament amb dos instituts més de la Unió Europea. Un d’alemany i un francès. Cada any es fan dues trobades, una a principi de curs i una a finals per a acordar els temes a treballar i per exposar-los.
Aquest curs la primera trobada va tenir lloc a Alemanya, concretament a Aachen (un poble d’uns 250.000 habitants que està gairebé tocant a Holanda) entre els dies 17 i 21 de novembre. Vam assistir-hi 4 alumnes de 1r de batxillerat: el Carles Ciurans, l’Aitor Alcaide, la Laura Crosas i la Noelia Losantos, juntament amb 3 professors, el Pep Miró, la Mercè Barrull i la Lurdes Balmes.
El viatge va ser amb avió sortint des de l’aeroport de Girona el dissabte 17 a les 10.30 del matí i vam arribar a Maastricht sobre la 1 del migdia. Vam agafar un autobús cap a Aachen on les famílies que ens acollirien estaven esperant-nos.
Els alumnes alemanys que ens van acollir eren tots més grans que nosaltres ja que allà el sistema educatiu funciona diferent que aquí i ells tenen un any més de batxillerat que nosaltres. Tot i així els alumnes amb els que estàvem havien repetit curs algun cop, i tots tenien entre 18 i 21 anys.
Aquella tarda ens van portar a les cases on ens vam instal·lar i sopar, i per la nit vam sortir tots junts a donar una volta per Aachen i de festa.
El diumenge al matí el vam passar amb les famílies i per la tarda ens van dur a un lloc molt a prop d’Aachen (la frontera entre Holanda, Bèlgica i Alemanya). Allà hi havia un parc molt gran amb un laberint i al mateix recinte hi havia una torre que quan pujaves a dalt de tot, podies veure clarament els 3 països.
(veure vídeo)
Aquella nit ens van fer una ruta turística per la ciutat d’Aachen on una dona vestida amb una roba típica dels antics vigilants dels carrers, ens va anar explicant coses, llocs i moments importants de la ciutat.
Dilluns era el primer dia que anàvem a l’institut. Ens vam llevar i vam anar amb els nostres nois a les classes que els hi tocaven. Vam assistir a classes, d’història, d’anglès i d’alemany. Aquell dia vam dinar a les 11.30 del matí a la cafeteria de l’institut. En acabar vam marxar amb alguns del nois que ens acollien cap a Köln. (que traduït, és la ciutat de Colònia. )Vam passar la tarda de dilluns visitant la ciutat de Colònia amb alguns dels nois alemanys i amb els nois francesos que també s’estaven allà.
Al dia següent vam tornar a anar a l’institut amb els nostres nois per assistir a les classes que els hi tocaven aquell dia però va haver-hi un petit problema. Tenien un examen de castellà, però la professora estava malalta, per tant va venir un altre professor a passar l’examen i quan es va adonar que hi havia gent que no coneixia va demanar qui érem. Una de les noies va dir que érem francesos, però el professor no s’ho va creure, llavors una altre noia que ens acollia li va dir que érem catalans, però que només sabíem català (els alumnes estaven interessats, és clar, en que ens quedéssim a la classe amb ells mentre feien l’examen i poder ajudar-los) però finalment el professor ens va fer fora i ens va dur a una aula on estaven fent una classe teòrica d’educació física.
Quan vam sortir de l’aula vam anar a la cafeteria de l’institut a treballar en el projecte, juntament amb els alumnes francesos ja que els alemanys tenien classes. Quan les van acabar vam anar a dinar a les cases i per la tarda vam visitar Maastricht, una ciutat holandesa que estava just al costat d’Aachen. Allà vam passar-hi la tarda amb alguns dels nois alemanys que ens van acompanyar.
Dimecres al matí havíem d’estar a les 8 davant de la porta de l’institut amb la maleta feta ja que era hora de tornar cap a l’aeroport. Amb un cotxe que havíem llogat vam anar cap a l’aeroport de Düseldoorf on vam agafar l’avió de tornada a Girona.
Un cop aquí una taxista ens estava esperant per portar-nos de tornada a l’institut, on les nostres famílies ens van recollir.
En definitiva ha estat un viatge molt maco i interessant, en el que ens ho em passat molt bé amb els nois i noies alemanys i amb els francesos, convivint amb ells 4 dies i mig i coneixent una mica l’entorn alemany.
Els quatre alumnes que hem estat creiem que ha estat una experiència inoblidable ja que no es pot viure tots els dies una ocasió com aquesta.